Preferències de lectura.

Llibres acabats de publicar o antics i descatalogats. 

Canvia el tacte, l’olor i la vista, però les lletres penetren igualment.

Diferències.

De vegades comparo l’aspecte d’un llibre acabat de publicar amb algun que rellegeixo de les lleixes de casa o que trobo en una llibreria de vell.
Amb el pas del temps, les pàgines s’esgrogueeixen, l’olor de llibre nou s’esvaeix i n’apareix una de més densa, més d’ambient. El tacte es torna rugós. Així com les persones, els llibres han viscut i evolucionen.

Un llibre nou és molt agradable a la vista. L’edició és cuidada, el tacte és fi i té aquella olor inconfusible que costa de definir. En canvi, un llibre antic s’enfosqueix, l’edició acostuma a ser més simple i el tacte s’endureix. Deixem de banda el gust i l'oïda, tot i que segur que aquests matisos també hi juguen el seu paper.

Recomanació.

Doncs vull suggerir-te una lectura i em sorgeix el dubte de quin llibre triar. Repassant les que he publicat fins ara, totes són de llibres publicats ja fa un grapat d’anys, així que he decidit parlar-te del que m’he comprat aquesta setmana. Encara no l’he llegit, però la ressenya em va semblar interessant i fullejant-lo, l’edició em va captivar.

El jardí adormit de la Carla Gracia.

Sinopsi.

Et deixo unes línies de la impressió que m’ha fet i, d’aquí unes setmanes, recuperaré aquest fil per acabar de teixir la meva valoració personal i explicar-te si les expectatives que en tenia s’han acomplert.

Molt breument.
Una noia deixa la feina i una relació. Un canvi substancial en la seva vida, un punt d’inflexió que molts, en algun moment, necessitem.
Posteriorment troba un anunci curiós on es busca una persona sensible i treballadora per despertar un jardí. Què ofereixen? Allotjament i una petita paga. Quin tipus de persona és la que NO busquen? Doncs una d’alegre i tafanera. La intuïció la fa aplicar, i veurem què passa!

Expectativa.

Crec que pot ser un encert llegir-lo, sobretot després de veure l’edició, on cada capítol s’inicia amb una petita descripció d’una flor, una planta o un arbre. 

I els agraïments són un homenatge sincer a aquesta vegetació, que cura i transforma, i a les dones que, com ella, també ho fan. Reivindicació per treure-les de l’oblit.