Aturador de calor.

El fred és psicològic. Fem-lo servir per combatre la xafogor. 

Present.

Amb aquesta calorada que estem patint, no em ve gens de gust parlar de l’actualitat climàtica.

Sol, calor sufocant, incendis, la tasca absolutament imprescindible de bombers, agents rurals o ADF’s i podria seguir sense aturador.

Però no, el que hem de fer és refrescar-nos.

Escriure.

Et proposo fer un exercici on hauràs d’aconseguir que el lector entri tant a dins de la història que, només llegint-la, sigui capaç de sentir fred i alleugerir la xafogor.

Farem un text curt amb paraules que ens puguin traslladar aquesta sensació.

Et deixo una llista base de paraules que ens poden recordar l’hivern i el fred. N’hauran d’aparèixer almenys la meitat, i pots afegir-hi les que consideris, incloure les de collita pròpia.

He triat les següents:

Abrigar, aire, cascada, congelar, fred, gel, gelat, glaç, granissat, hivern, iglú, Lapònia, neu, tempesta, tremolar i vent.

Hi poso límit de llargada, entre cinc-centes i sis-centes paraules.

El meu resultat és aquest:

Memòria refrescant.

On han quedat aquells dies d’universitat on t’endinsaves en activitats que no coneixies i tampoc t’importava. De tot se n’ha d’aprendre, oi? Ara, amb la calor i la xafogor enganxosa que et fa suar sense parar, busques un refugi en algun record d’aquella època que et porti una refrescada revifadora.

Tanques els ulls i l’aire que escup el ventilador, que només mou l’escalfor d’un costat a l’altre del quarto, es transforma de sobte en una brisa gelada. La suor del teu cos desapareix i t’encongeixes davant d’aquesta porta hivernal que s’ha obert davant teu.

Ets al bell mig d’un pendent que desemboca en una vall. La neu t’enlluerna i acluques els ulls. Les mans, dins dels guants gruixuts, ja comencen a perdre tacte. Els dits es tornen lents, com si fossin d’algú altre.

– Allà dormirem.

Ho diu una veu invisible. Una tremolor et recorre tot el cos, no saps si és de fred o de por. "I si es presenta un ós? O una bandada de llops?" T’espolses les preocupacions i et llances pendent avall. El piolet vibra a cada cop que claves al gel. La neu superficial t’impacta contra els braços. El granissat que aixeques entra per les escletxes de la roba tècnica i et fa esgarrifar. La pell exposada nota punxades de petites agulles de gel. "Pel preu que té, la roba hauria de ser més infal·lible".

T’atures a la meitat de la baixada. Ho has fet prou bé. L’adrenalina et manté calent per dins, però et notes el nas gotejant i respires amb dificultat deixant anar un petit núvol de condensació en cada exhalació. Animat, et llances sense seny. Encara queda un bon tros de pendent, i si s’acaba, sempre pots tornar a pujar.

La diversió s’estronca quan el cap de colla xiula i us ajunta. És un pastor de persones. Comença a explicar-vos com dormireu si no voleu morir congelats. Heu de construir un iglú. Tothom sap tirar-se pendent avall, però fer una casa... i a sobre us hi va la vida!

Compacteu la neu i talleu blocs com podeu. Us sorprèn que us en sortiu, però la humitat del joc inicial us ha entrat ben endins, els moviments són molt maldestres, els dits rígids gairebé no us obeeixen. Un vent glaçat s’ha girat i us fibla la cara com petits ganivets. Tot i brillar el sol, comença a caure neu.

– S’està girant el torb. Ho deixem aquí. Seguiu-me!

Camineu com ovelles darrere seu. Sortiu de la vall per un coll baix i, allà darrere, s’amaga un refugi de muntanya i uns petits iglús ja preparats. Ho agraïu. Inconscientment feu per entrar al refugi, imaginant la llar de foc, un ambient càlid que us tornaria la sensibilitat a mans i peus.

Un riure us fa girar. El que mana assenyala les construccions de gel.

– No és tan dolent. Ja veureu com serà divertit.

Amb el desencís solcant-vos la cara i el vent tallant-vos la pell, hi entreu en grupets. Us sorprèn l’espai, el foc que crema al centre i el forat del sostre. No morireu congelats. Passareu fred, sí, però us arraulireu buscant l’escalfor entre companys.

En aquest punt et desvetlles del teu son lleuger. L’habitació ha quedat submergida en una foscor espessa, tant com l’aire tebi que el ventilador segueix difonent. Però tu estàs refrescat, fins i tot tapat amb el llençol que ara et sembla fred. La suor ha marxat. El teu cos recorda la neu. Per un moment l’estiu sembla lluny.

Col·laborar.

Si vols compartir la teva creació i refrescar-nos plegats, ves a la secció participa. Espero que les teves lletres ens ajudin, ni que sigui per un instant, a deixar de passar calor.

Ves a Participa