Objectes transportadors.

Les coses amb història. Els records que tornen.

Accions.

Hi ha vegades en què una conversa, una melodia, una olor o un estri qualsevol t’obren la ment a un racó amagat. I de sobte, sense voler-ho, t’has transportat al bar musical de joventut on passaves els caps de setmana amb les cançons mítiques que hi posaven.

Som fets de records i qualsevol detall ens pot fer trobar aquella porta que no sabíem que existia.

Personal.

Cada vegada que veig una barqueta inflable a la platja, em venen a la memòria un parell d’anècdotes com petites onades que t’esquitxen els pensaments.

La primera s’inicia mentres navegàvem, si se’n pot dir així, amb el meu germà i el meu cosí que amb les seves idees entremaliades, va proposar: "Va, bolquem la barca i ens hi posem a sota, a veure si algú ens ve a rescatar". Amb més rauxa que seny ja érem sota la barca rient en la foscor més absoluta.
Ens va semblar una eternitat, ja en començàvem a estar cansats quan, de sobte, ens vam quedar enlluernats. Algú havia girat la barca com si obrís una caixa sorpresa. Era mon pare, no gaire content, dient-nos: "Vosaltres veieu normal aquestes bestieses que feu? Passeu cap a la platja". Vam sortir nedant i ell arrossegava la barca. Segur que estava estirgassat sota la sombrilla i me mare o me tia li deurien dir: "Ves a veure que fan aquests".

La segona, encara en noto el perill. Era petit i encara no sabia nedar gaire bé i me mare no en sabia gens. Jo jugava dins d’una barqueta molt menuda i ella m’arrossegava per allà on tocava, però el vent ens empenyia cap a dins. Quan gairebé no arribava de peus a terra, em va ordenar que saltés. Jo, aferrat a la meva apreciada joguina, no la volia perdre. La situació es va posar ben magra i vaig fer un salt heroic, nedant en mode gosset en direcció a la sorra, me mare saltironejant com podia també en direcció segura. La barca va marxar mar endins i nosaltres vam arribar a la vora amb penes i treballs. Al cap d’uns minuts, un socorrista amb una moto aquàtica tornava de mar endins amb un trofeu que em pertanyia.

Aquella barqueta no era només una joguina, s’ha convertit en un record que encara em fa somriure.

Vestuari.

Hi ha peces de roba que et transporten. Un concert que viu dins d’aquella samarreta ratllada de vermell i negre. Uns pantalons amb estrips que encara fan olor de pólvora i descontrol de Festa Major. I què dir d’aquelles xancletes velles, ara sense sola però amb molta memòria, de petit remuntava les rieres del poble, quan encara hi baixava aigua tot l’any.

Un munt de vivències que em donen uns teixits oblidats al fons de l’armari o entaforats dins d’un calaix.

Objectes.

Sóc dels que ho desen tot i després els fa pena fer endreça i llençar res. Entrades, bitllets de tren, cartells de jornades i actes variats... A casa hi tinc un petit museu on cada peça em fa reviure esdeveniments concrets.

El braçalet del primer festival on em van deixar anar, un U-zona Reggae a Torelló. Els bitllets de tren d’aquells diumenges de gresca al poble del costat. Tots aquests objectes, aparentment sense valor ni utilitat, però amb una força estranya que em fa viatjar a moments que tornen tan vívids que puc gaudir-los amb els cinc sentits.

Potser els guardo perquè em recorden qui era i em confirmen tot allò que he viscut.

Lectura.

També hi ha llibres, aquells que corren per casa des de sempre, que em fan anar enrere en el temps. Els contes infantils que em llegien, les vinyetes de l’Ibáñez, els llibres juvenils que em porten a dies d’escola compartint històries amb els companys. I els primers llibres de Sant Jordi amb dedicatòries preservades com autèntics tresors. Cada volum conté, entre les seves pàgines, una petita essència d’allò viscut amb ell.

I si vols alguna cosa més propera, ja he parlat d’aquests viatges en el temps en altres racons del blog. A l’entrada Endavant i endarrere amb la paradoxa dels viatges en el temps i amb un text que l’atura, o a Sentits naturals, on t’explico com un estímul pot fer-te tornar a un moment viscut. 

Al cap i a la fi, tot forma part d’un sol mapa de memòries que anem construint i consultant.

Comparteix.

I tu, tens algun objecte que et transporti lluny d’aquí? Aquella olor d’espígol de casa l’avia, aquell pòster de la primera manifestació estudiantil... Explica-m’ho i fem aquest viatge plegats.