Dones essencials.

Recorregut personal. Un homenatge sincer a totes les que m’heu ajudat a ser qui sóc.

Hi ha moments de l’any que conviden a mirar enrere i reconèixer les persones que et defineixen, les que simplement hi són i les que van apareixent. Totes elles influeixen en la teva manera de ser.

Diumenge passat va ser el Dia Internacional de les Dones. Avui, més enllà dels escrits, les reflexions i la creativitat, vull escriure en aquest modest espai per recordar les dones que han deixat empremta en el meu camí des dels diferents punts de vista de la vida. Des de les més llunyanes fins a les més properes i estimades.
Em ve molt de gust compartir-ho amb tu, així doncs, comencem!

A nivell d’estudis, com a biòleg i persona de ciències, sense conèixer-les, tot i que l’any 2000 sí que vaig tenir l’ocasió d’assistir a una conferència d’una d’elles, em venen al cap dos noms:

• Marie Curie, pionera dins la ciència i obrint pas a les dones dins d’aquest món tan competitiu. Física, química i premi Nobel.

• Linn Margulis, amb la seva teoria de l’endosimbiosi com a plat fort.

A nivell literari, entre moltes altres escriptores que he llegit, les primeres que van aparèixer en el meu radar lector, possiblement una per lectures obligatòries d’escola i l’altra per recomanació de companyes, són:

• Mercè Rodoreda, amb la seva Plaça del Diamant.

• Isabel-Clara Simó, de qui recordo sobretot El gust amarg de la cervesa o L’home que volava en el trapezi.

Per acabar, i no per això menys important, ans el contrari, vull dedicar unes línies a les dones més properes que m’han ajudat a ser qui sóc.
Començant per la mare, la Lourdes, i l’àvia Emília, de qui vaig parlar a l’entrada Memòria disfressada.

• Me mare, pionera de les classes d’acollida per a dones immigrants al poble. No sé qui ho va organitzar, si l’ajuntament o la parròquia, ni tampoc si la van triar o s’hi va proposar. El que sí que sé és que feia classes de català a dones magrebines a finals dels 80 i inicis dels 90, sense ser mestra ni tenir experiència, una voluntària per la llengua. Em va aportar moltes coses, com la de l’exemple que t’he descrit. Pots fer el que vulguis, si vols i t’ho proposes. Però va marxar massa d’hora.

• La meva àvia i la meva tia Marta, les mares a partir del 2000, amb tot el que hem compartit i après les unes de les altres.

• Les mestres d’escola, sobretot d’escola rural, on amb només 60 o 70 companyes en tots els cursos, les professores eren molt properes i podien conèixer-te més que tu mateix i guiar-te per moure’t dins de la societat. Recordo la Maria a pàrvuls, la Magda i l’Enri de primer a quart i la Dolors, la Isabel i la Carme de cinquè a vuitè.

• Amigues i companyes amb qui he compartit vivències variades: estudi, excursions, sortides diürnes i nocturnes, viatges, àpats i converses. Podria dir molts noms, però no me'n vull deixar cap. Espero que us hi sentiu identificades.

I finalment, la companya de vida, amb qui ja fa molt de temps que ho compartim tot, i força instigadora de la creació d’aquest espai d’escriptura. Emprenedora i valenta.

Moltes gràcies a totes per ser-hi, haver-me modelat i fer-me ser com sóc.