Freqüència selectiva.

Les idees apareixen i el cervell te les presenta. Agafa-les, endreça-les i crea.

Introducció.

Hi ha èpoques en què algunes paraules et persegueixen.
És com quan has de fer alguna cosa concreta i no saps ni per on començar i, de cop i volta, només fas que veure allò que necessites per tot arreu.

Fets.

Una furgoneta per fer un trasllat, un cartell amb un tema que et ronda pel cap, un autor que acabes de descobrir i que, de sobte, sembla omnipresent...

Penses en començar a anar als llocs en bicicleta i, quan entres en una pàgina que et fa clicar imatges per demostrar que no ets un robot, et diu "selecciona totes les bicicletes". Aix!!! Que em llegiu el pensament!!!

Explicació.

De forma ràpida i barroera, es podria dir que és un dels trucs que fa servir el cervell per no col·lapsar amb tants estímuls que rep del món. Fa servir els famosos algoritmes com a mètode d’aprenentatge i supervivència, tot i que cal aprendre a desconnectar-los, sinó no avançaríem.

Teoria.

He estat cercant si aquest fet té nom. I sí, es coneix com a il·lusió de freqüència o fenomen de Baader-Meinhof. És la sensació que alguna cosa apareix de manera improbable i repetida en la nostra vida quotidiana. En realitat, passa perquè hi parem més atenció, activem una mena d’atenció selectiva i, quan el cervell ho detecta, no ho deixa passar per alt.

Creem un biaix, en aquest cas de confirmació. Es basa en la detecció a partir del que creiem o del que volem, i per això sembla que només fem que veure allò mateix.

Pràctica.

Sigui com sigui, darrerament m’ha arribat per diferents bandes la unió de les paraules "Pluja d’idees".
A nivell laboral, en reunions d’aquestes inacabables on es busquen noves visions per a millorar resultats, produccions, processos, vendes o qualsevol cosa que et pugui passar pel cap.
També per trobar nous punts de vista per escriure o pensar temes potencials per al blog.

De fet, en les meves passejades solitàries en faig un bon us. En aquest espai individual de relaxament, gairebé és com una meditació activa, deixo fluir pensaments sense ordre ni concert i, aprofitant-me de la tecnologia, els gravo. Llavors els transcric per tenir-los a mà i poder-los utilitzar arribat el moment.

I he pensat, per què no plasmar-ho de forma literal en un cal·ligrama?
Doncs així ho he fet, i te’l presento:

Pluja d'idees. Cal·ligrama:

Experimenta.

Ja veus que hi torno amb la poesia. T’encoratjo a provar-ho, ja sigui en vers, en prosa, visual o, com en el meu cas, amb cal·ligrames.
Me’n comparteixes un? M’agradarà molt veure’l o llegir-lo.

Ves a Participa