Diccionari viu – Significats reals.

Significats reals de les paraules escollides.

Cas 1, diccionari físic:

• Abaltir-se → Endormiscar-se, ensopir-se.

• Babol → Rosella.

• Cabanyar → Conjunt de cabanyes.

• Dagueria → Obrador o botiga de dagues.

• Eclèctic → Relatiu a l’eclecticisme.

• Eclecticisme → Mètode filosòfic que intenta avenir doctrines diferents tot prenent-ne la part millor.

• Faç → Cara.

• Gafeta → Petita anella on es fica el gafet.

• Habitant → Cadascuna de les persones que habiten en un indret.

• Icona → Imatge religiosa pintada.

• Jade → Pedra dura de color verdós o blanquinós.

• Kirsch → Licor alcohòlic fet de suc de cireres.

• Laboriós → Que treballa activament, per costum, per delit del treball; Que costa treball o esforç notables.

• Lladriola → Guardiola.

• Maçada → Cop de maça.

• Nacionalització → Acció o efecte de nacionalitzar.

• Nacionalitzar → Fer nacional; Atorgar la nacionalitat a algú; Transferir a la nació la propietat d’alguna cosa.

• Nyonya → Mandra somnolenta.

• Obedient → Que obeeix.

• Obeir → Executar allò que mana algú; Complir un manament; Cedir a un impuls, a una acció.

• Pacotilla → Mercaderies de poca qualitat.

• Quadrícula → Conjunt de quadrats resultants, en una superfície, de tallar-se perpendicularment dues sèries de rectes paral·leles.

• Rabiós → Emportat per la ràbia; Propens a la ràbia; Que pateix hidrofòbia; Que implica rabior.

• Ràbia → Hidrofòbia; Irritació intensa de l’ànim.

• Rabior → Picantor, coentor.

• Sabata → Calçat que no cobreix més amunt del turmell. Persona toixa. No arribar algú a la sola de la s. d’algú altre ésser-li molt inferior.

• Tabolaire →Amic de tabolejar.

• Tabolejar → Fer tabola.

• Tabola → Gatzara. Diversió sorollosa.

• Ufanor → Ufana.

• Ufana → Pompa, ostentació; Gran verdor i frondositat de les plantas. Fer ufanor d’alguna cosa, gloriejar-se’n.

• Vacil·lar → Moure’s una cosa lleugerament i de manera poc determinada per manca d’estabilitat; Titubejar.

• Wolfram → Metall molt dur, de símbol W.

• Xafarnat → Esvalot, rebombori.

• Yacht →Nau usada com a embarcació per a l’esbargiment.

• Zental →Relatiu al zenit.; Dit de la llum que, en un local, entra pel sostre.

• Zenit → Punt de l’esfera celeste situat verticalment sobre un punt de la Terra; Punt culminant.

Font: Diccionari de la llengua catalana per Santiago Albertí. 27.ª edició: juny 1991. (DIEC2), Institut d’Estudis Catalans.

Cas 2, Diccionari virtual:

• Abacà → Planta de la família de les musàcies, semblant al bananer, conreada als tròpics, de les beines foliars de la qual s’obtenen unes fibres tèxtils (Musa textilis); Fibra treta de l’abacà; Teixit fet amb aquesta fibra.

• Babiloni → Natural de l’antiga Babilònia; Dialecte de l’accadi parlat a Babilònia.

• Cabalera → Germana de la pubilla.

• Ço → Aquesta cosa, forma que expressa proximitat en l’espai o en el temps respecte a la primera persona.

• Dació → Acció de donar quan no implica liberalitat.

• Ebrenc → Relatiu o pertanyent a l’Ebre o als indrets propers al curs d’aquest riu; Natural del territori que comprèn els municipis del sud de Catalunya i els del sud de la Franja, les aigües dels quals són tributàries de l’Ebre.

• Fabricar → Algú, fer amb primeres matèries que hom treballa (mercaderies i altres productes); Construir.

• Gabieta → Arganell.

• Arganell → Peça de fusta rectangular que a un cap té una mossa que encaixa a la part superior de la roda de popa, i a l’altre cap té una mossa enmig de la qual gira una politja que serveix per a salpar l’àncora; Giny situat a l’orla per a llevar les xarxes o altres arts calats, o cobrar un cap; Anella de l’àncora i del ruixó; Cistells fets de malla ampla de castanyer reforçats en la part superior per un bastidor de fusta, els quals es posen en nombre de dos a cada costat de l’animal de càrrega; Cistell petit fet amb filferros gruixuts molt espaiats destinat a traginar ous i aviram.

• Hàbilment → D’una manera hàbil, amb habilitat.

• Hàbil → Apte, idoni, per a alguna cosa; Propi a reeixir en allò que fa.

• Ianqui → Nord-americà.

• Jacint → Planta de la família de les liliàcies, bulbosa, de fulles totes basals, linears o lanceolades, i inflorescència en raïms, originària de l’Àsia sud-occidental i cultivada per les seves flors molt oloroses, de color rosa, vermell, morat, blanc o blau (Hyacinthus orientalis); Zircó transparent, de color vermell o taronja, usat com a gemma.

• Kappa → Desena lletra de l’alfabet grec (κ, Κ).

• Laberínticament → D’una manera laberíntica.

• Laberíntic → Que té la naturalesa d’un laberint, que és intricat.

• Llacera → Llaç, parany, per a caçar conills.

• Macabeu → Relatiu o pertanyent als macabeus; Membre d’un grup religiós jueu que participà en la revolta contra els reis selèucides; Cep que dona un raïm de gra mitjà, blanc i molt dolç; Raïm de cep macabeu; Vi elaborat amb raïm macabeu.

• Nabiu → Fruit comestible de la nabinera, de la mida d’un petit pèsol, de color negre blavós i coronat per una mena de rivet; Nabinera.

• Nabinera → Mata caducifòlia de la família de les ericàcies, de branquillons verds i angulosos, fulles ovades i dentades, flors blanques o rosades, en forma de petita esquella, i fruit en baia, el nabiu, pròpia sobretot dels matollars i boscos de l’alta muntanya (Vaccinium myrtillus).

• Nyap → Cosa no gens reeixida, mal feta.

• Obcecació → Greu ofuscació.

• Ofuscació → Ofuscament; Afebliment passatger de l’esclat del sol.

• Ofuscament → Acció d’ofuscar o d’ofuscar-se.

• Ofuscar → Enfosquir per intercepció de la llum; Fer veure-hi menys clar; Veure-hi menys clar; Perdre lucidesa mental.

• Paca → Bala; Mamífer rosegador d’uns 5 centímetres de llarg, cua molt curta, orelles reduïdes i pelatge bru rogenc, propi de l’Amèrica del Sud (Cuniculus paca).

• Quadradament → Formant angles rectes; Mostrant determinació per una decisió presa, quadrant-se.

• Rabassot → Margalida.

• Sabana → Gramenet sec, sovint amb arbres dispersos o formant petits grups, semblant a l’estepa, propi de les regions tropicals.

• Tabacaire → Persona que cull i adoba el tabac.

• Ubicar → Situar (un edifici, un terreny) en un indret determinat.

• Vacària → Herba de la família de les cariofil·làcies, glauca, de fulles lanceolades, oposades i connates a la base, flors en cima laxa terminal, amb el calze inflat, blanquinós i amb cinc cantells verds, i la corol·la rosa, i fruit en càpsula ovoide, que es fa als sembrats (Vaccaria hispanica o Vaccaria pyramidata).

• Weber → Unitat de flux magnètic del sistema internacional, equivalent al flux que en travessar un circuit d’una sola espira hi produeix una força electromotriu d’1 volt si decreix uniformement a zero en 1 segon (símbol, Wb).

• Xacolí → Vi de baixa graduació, de gust una mica aspre i de vida curta, que s’obté de raïms que per causes meteorològiques no han madurat normalment.

• Yperita → Compost sulfurat, de fórmula (ClCH2CH2)2S, emprat com a gas de guerra.

• Zebú → Mamífer artiodàctil remugant de la família dels bòvids, molt semblant al bou, però més baix i no tan rabassut, amb un gep, banyes i el cap musculós, bestiar domèstic de les zones càlides (Bos taurus indicus).

Font: Diccionari de la llengua catalana (DIEC2), Institut d’Estudis Catalans.