En construcció.

Procrastinació i perfeccionisme.

Com superar la mala combinació.

Quantes vegades has revisat un text fins a perdre’n el compte?

Blog.

Fa unes setmanes que he iniciat aquest blog però vaig canviant la visió de la pàgina constantment.

Primer per uns quadres de publicitat que no podia eliminar, després per unes fotos pixelades impossibles de millorar.

Sempre va sorgint quelcom que no m’acaba de convèncer. Ja he canviat la plantilla tres vegades i espero haver trobat la definitiva.

Ara ja comença a agradar-me tot i que hi ha alguna cosa que encara grinyola.

Creació.

Això també em passa amb l’escriptura.

Quan començo a escriure tot flueix, però un cop m’aturo i llegeixo, ja veig coses que no em convencen. Ho canvio i rellegeixo, després en trobo d’altres i es converteix en un cercle viciós que em condemna a no acabar mai la correcció. 

Mai és prou bo i endarrereixo la seva conclusió.

Unió.

Doncs sí, se m’ajunta procrastinació i perfeccionisme.

Ha d’estar tot tan bé des de l’inici que no s’acaba mai la revisió.

El fet de no fer-ho o que no tingui un aspecte perfecte, que només existeix dins la meva ment, fa que la revisió i la modificació no pari mai i s’endarrereix el moment de donar-ho per acabat.

Decisió i suport.

Per sort, amb el blog, he tirat endavant mentre vaig modificant la plantilla. Però ja veus que he canviat completament l’aspecte en tres ocasions.

Amb l’escriptura procuro revisar, però sense arribar a extrems i demanant ajuda externa perquè em donin opinió sincera.

De vegades, una visió externa et dóna l’empenta que et manca.

Conclusió.

També caus en la procrastinació vinculada al perfeccionisme? Explica’m si també t’hi trobes atrapat.

Però recorda, potser mai serà perfecte però si està fet ja és un pas endavant!