Vers advers.

 

Poesia: Una pedra a la sabata.

Se'm resisteix però no em rendeixo.

Relació complicada.

Si hi ha algun gènere literari que em costa, aquest seria la poesia. Tant llegir-la com escriure-la.

No passo del que ens explicaven a escola: rimes consonants i assonants, alguna cosa de mètrica i la paraula sinalefa, que sempre m'ha cridat l'atenció.

Proves i descobriments.

Sempre que m'hi poso, em surten versos infantils amb una rima fàcil, només per poder dir que allò és una poesia. O els típics rodolins que fan gràcia.

Sortint una mica de la poesia, potser el que més s'assembla i m'he atrevit a fer és una mica de glosa: improvisació pura i dura, i sempre en la intimitat, per vergonya. Dies bons que no hi ha qui t'aturi i d'altres que no et surt ni un trist vers.

No ho coneixia fins que en una festa major de Sabadell, vam anar a les barraques a veure el Menjaflams, els Titius i els Garrotins. Gran troballa!

Repte en la lectura.

Deixant de banda escriure-la, com et deia, també em costa llegir-la. Més que llegir-la, capbussar-m'hi per treure'n tot el suc.

I llavors descobreixes la poesia lliure o en prosa, que encara em sobrepassen més.

Refugi visual.

Veient les meves limitacions, quan m'he decidit per fer alguna cosa en poesia, m'he decantat pel que és més visual, com ara els cal·ligrames o els poemes visuals.

Així que et deixo un dels meus cal·ligrames, potser del que em sento més orgullós:

Segueix el traç de l’infinit per descobrir el missatge amagat

T'animes amb una poesia?

Tan se val el tipus. Experimenta!

Ves a Participa