Entre consulta i aventura.

Hi som a temps.

Els boscos encara amaguen tresors sota les fulles humides de novembre.

Debats boletaires.

Els boscos respiren tardor. Tot i ser a mitjan novembre, els bolets segueixen treien el barret. Encara omplo algun cistell i, com sempre, sorgeixen els debats eterns:

• Bossa o cistell.
• Tallar o arrencar.
• A peu o en cotxe....

Allau de llibres.

Però el tema que vull obrir no tracta del fet en si, buscar o caçar bolets, sinó del punt de contacte entre bolets i llibres.

Penso que les llibreries, quan arriba el final de l’estiu i s’inicia la tardor, temps suposadament de bolets, tot i que amb el canvi climàtic ja no saps quan hi has d’anar, s’omplen de llibres micològics que t’expliquen com són, on trobar-los i en quina època.

Et diuen: les múrgoles a la primavera, tenen el barret així i el peu aixà. Però no la confonguis amb ... o el fredeluc, altrament conegut com a negret, té el barret fosc i el peu trencadís. Però vol fred ...

Jo en tinc uns quants d’aquests llibres i me’ls vaig mirant de tant en tant, però n’he començat a qüestionar la utilitat. No en quant a aprenentatge, sinó a la posada en pràctica. Si t’equivoques, com a mínim tindràs un mal de panxa i si anem a màxims et moriràs.

Recomanació.

Ja fa uns anys, entre tanta guia micològica em va sorprendre trobar un llibre fora del gènere de consulta i endinsant-se en l'aventura.

"Llegendes de boletaires i altres històries de la muntanya" d’en Jordi Cantavella i Cusó. Un llibre diferent, que lluny de ser una guia, t’explica un petit manual del bon boletaire i després s’endinsa en anècdotes, històries i vivències dels protagonistes, tots ells verídics.

Per exemple, em va atrapar un relat seu publicat en un recull de contes ja descatalogat. El títol del conte era "Tot per un rovelló ple de cucs". I, òbviament, va d’un boletaire i l’afany de collir el rovelló més preciós de la temporada. A partir d’aquí es desenvolupa l’acció.

Així doncs, un llibre que se surt del típic manual i recomanable per aquest fet.

Consulta.

No has tingut mai la sensació que hi ha llibres que volen explicar moltes coses, però que es queden com a llibres de consulta. Només es llegiran i rellegiran sempre les mateixes pàgines mentre que la resta et seran prescindibles?

Això ho podríem aplicar també a llibres de cuina o a guies turístiques per exemple.

Tens algun d'aquests llibres que ens queden com a consulta eterna?

Projecte.

Després de recomanar-te el llibre i de donar el meu punt de vista sobre aquests manuals, t’explico un projecte que tinc entre mans. Bé, de fet, entre mans de tres autors.

Un llibre de receptes cosmètiques on la Jovita hi aporta els coneixements tècnics i pocions, l’Aleix les il·lustracions i jo mateix hi poso el text. Treball que estem embastant i que esperem que d’aquí poc pugui veure la llum sota la marca de Pocions de la Jovita.

Per l’opinió que et traslladava abans, volem sortir del típic llibre que t’explica com fer receptes cosmètiques. El vestirem dins d’una història protagonitzada per una fada que s’endinsa en mons aliens al seu poble, per poder recol·lectar els ingredients necessaris per poder fer els seus remeis i pocions.

T'atrau la idea?

Amb la intenció de publicar el llibre durant aquest proper any i celebrar el desè aniversari de Pocions de la Jovita. Esperem que sigui més que una guia, una aventura. 

Perquè, al capdavall, entre consulta i aventura, sempre hi som a temps.