Apocalipsi temporal.

Carrers deserts d’estiu. Quan la calor genera escenes de devastació.

Calor.

Hi ha dies de l’any en què sembla que visquis en una ciutat fantasma. En dies calorosos, on el sol escalfa d’allò més, la vida se’n va dels carrers per recloure’s dins dels habitatges, protegida de la intempèrie. A fora tan sols queda un escenari apocalíptic silenciós, mentre la vida fa una pausa.

Visió.

Això em fa pensar en una escena de devastació, on comencen a aparèixer éssers que afavoreixen aquest estat, com ara morts-vivents. Quan hi ha alguna cosa que ronda pels carrers i et pot perjudicar, et clausures a casa per evitar trobar-te-la. I la calor, en dies extrems, podria ser aquesta amenaça silenciosa.

He anat a buscar els éssers sobrenaturals més clàssics, els que ens han arribat per la tradició, el folklore o la fascinació que generen. I n’he triat tres que tenim ben presents:

• Vampir: Ésser immortal tot i que ja està mort, i que pot morir, una mica paradoxal tot plegat. S’alimenta de sang, principalment humana. Té força i velocitat sobrehumanes. Les debilitats clàssiques són les creus, l’aigua beneita, la llum del sol i una estaca que li travessi el cor.

• Home llop: També és un ésser immortal a no ser que el matis. Habitualment es transforma en dies de lluna plena, quan es torna més instintiu i menys racional. Té habilitats sobrehumanes i la seva gran debilitat és la plata.

• Mort-vivent: Bàsicament és un mort que torna a caminar i el mou l’instint d’alimentació. Lent i matusser, es torna més perillós en grup, ja que no té cap habilitat especial. La seva debilitat és el cervell, l’única manera de desfer-te’n.

Batalla.

Realment, no sé si la calor que hem viscut els afectaria massa. L’home llop perdria molt de pèl i el mort-vivent es descompondria amb més rapidesa. El vampir, en canvi, potser en sortiria beneficiat, però en veure’s superior, podria tornar-se temerari.

Amb aquest panorama, i tenint tres monstres rondant pels carrers buits, has pensat mai què passaria si es trobessin? Jo sí. I d’aquí n’ha sortit el següent relat sobrenatural.

UN ECLIPSI SOBRENATURAL.

Avui hi ha lluna plena i, a més a més, coincideix amb un eclipsi. He decidit fer una acampada improvisada amb la tenda de campanya de joventut per veure el fenomen sense destorbs de contaminació lumínica ni cap altre inconvenient.

El camí fins a l’esplanada escollida és dret i estret, un bon corriol que es fa dur amb tot el que carrego a l’esquena. La tenda, la motxilla amb roba, el sac de dormir i els estris que vull provar durant l’observació de l’ocultació.

En arribar a lloc, descarrego els embalums i em poso a preparar el campament. No recordava la complicació de clavar les piques, que quedi mitjanament recta i que la part impermeable tapi del tot la que no ho és. Finalment ho tinc tot a punt i només cal esperar que arribi l’hora de l’espectacle.

Sopo l’entrepà que m’he preparat. He volgut emular les excursions escolars i, de fet, en tinc dos. Un de truita i un altre de carn arrebossada. Al destapar el de carn arrebossada noto un gruny que ve dels arbres propers. Fixo la vista en la foscor i s’hi dibuixa una silueta que camina lentament cap a mi. Coixeja i arrossega els peus, entrebancant-se amb el terra irregular.

– Bona nit. Que li cal res?

L’única resposta és un altre gruny, greu i llarg.

Quan surt de les tenebres i la llum l’il·lumina, veig que té la cara desfigurada. Una imatge s’obre pas dins del meu cervell. No pot pas ser, però sí, allò que tinc al davant és un mort-vivent. Vaig reculant mentre la por m’envaeix.

Sento un altre frec entre els matolls de la dreta de l’esplanada. Si n’hi ha més se’m mengen de viu en viu. De sobte, en surt rabent una figura humana però tota peluda, corrent de quatre grapes. S’abraona sobre el mort-vivent i, amb una urpada, li secciona la jugular. Cau a terra com un sac.

El nou convidat sembla un home llop que s’ha desempallegat en dos segons de l’adversari que li volia prendre el sopar. S’alça sobre les potes del darrere i quedo petrificat amb la seva corpulència.

D’aquí no en sortiré viu, i tot per veure un eclipsi que tampoc m’emociona gaire.

Pas a pas s’atansa. Ja noto l’alè de sang penetrant-me dins del nas. Quan es col·loca en posició d’atac, sobre les quatre potes i arquejant l’esquena per impulsar-se, surt disparat cap al barranc després de rebre una empenta descomunal.

Ja no sé si estic somiant o si està passant realment el que veig. Ara tinc en front una dona d’una bellesa impactant i uns ullals que volen xuclar-me tota la sang.

Ara sí que tinc clar que no tornaré a casa d’una peça.

Mentrestant, el mort-vivent s’ha alçat de nou. Ella el fita i, d’una revolada, li arrenca el cor. Torna a desplomar-se al terra ensangonat.

Es gira i se m’acosta amb una parsimònia elegant. El seu somriure em distreu del meu funest destí. Però l’home llop s’ha refet i la contempla fixament. Les mirades s’encreuen i salten espurnes. S’estudien els moviments fins que l’acció es desencadena. Corren l’un vers l’altra amb una fúria descontrolada, la vampira intenta arrencar-li el cor i l’home llop estira les urpes per decapitar-la.

Potser encara tinc una oportunitat de sobreviure i no ser carn de monstre.

Els grunys de l’home llop al moure’s amb rapidesa contrasten amb el silenci absolut que desprèn l’enemiga, si no fos perquè l’estic veient diria que no hi ha ningú. L’olor de sang podrida del mort-vivent empudega l’aire però ningú en fa cas i es produeix el xoc amb una violència inusitada.

El cap de la vampira, amb aquella bellesa inigualable, cau i rebota contra el terra fins arribar als meus peus. El cor que sosté a la mà batega de vida, però fora del cos inert del seu propietari.

M’he quedat novament sol a l’esplanada, però m’adono que encara hi ha un adversari dempeus. El mort-vivent s’alça per tercera vegada i, molt a poc a poc, s’acosta amb el seu caminar maldestre i els seus grunys desoladors.

Quan el tinc a tocar, allargo el braç cap a ell, com si d’un automatisme es tractés, i li clavo una pica que no recordo ni quan l’he agafat del saquet que tinc a terra amb les sobreres de muntar la tenda. Li travesso l’ull i arribo fins al cervell, vencent el tercer ésser sobrenatural que tothom coneix però que ningú ha sobreviscut per explicar-ho.

Conclusió.

Aquesta és la història de supervivència que pot passar en qualsevol muntanya del país. I tu, tens aquesta visió o en tens alguna altra? Explica al blog quin personatge prefereixes i per qui apostaries en una batalla entre els quatre éssers de l’escrit. Tinc curiositat per saber la teva visió sobrenatural.

Potser l’estiu no és cap apocalipsi real, però tots tenim els nostres monstres preferits, en sabem els secrets i podríem sortir victoriosos d’una trobada casual.

Torna a l'inici