Eclipsi de Lluna.

Primer el sol i després la lluna. Gairebé tota roja i oculta.

Context.

Quinze dies després de l’eclipsi de sol que vam viure, n’ha arribat un de lluna que hem pogut contemplar aquest divendres passat a la matinada.

Perquè es produeixi un eclipsi de lluna, cal que sigui plena i que la Terra s’interposi entre ella i el sol amb una inclinació concreta, perquè l’ombra del planeta es projecti sobre la superfície del satèl·lit. Una suma de coincidències que han confluït i ens han permès d’observar-lo.

Els núvols ho han respectat i hem pogut veure una totalitat d’entre el noranta-tres i el noranta-sis per cent. Les tonalitats vermelloses, que li confereix la dispersió de Rayleigh, han tenyit la lluna, però al no ser un eclipsi total no ens ha regalat la famosa lluna de sang en el seu màxim esplendor.

Imaginari.

Amb la lluna plena sempre hi ha espai per a la fantasia. Ja t’ho explicava a l’entrada Apocalipsi temporal. Si a més és de sang, la imaginació s’omple d’éssers fantàstics i perillosos. Es multiplica la suggestió i fa aparèixer licantrops que passen de la seva forma humana a l’animal, fluint del suposat seny a la rauxa. Però, malgrat la transformació, no deixen de ser humans.

Si t’hi fixes, a la lluna li passa una mica el mateix. Ella sempre és plena, però la percebem diferent segons el moment en què la mirem. Des de nova a plena, passant per quart creixent i quart minvant. Un cicle de vint-i-vuit dies on allò aparentment immutable ens presenta les seves fases.

Visions.

A les persones ens passa el mateix. Segons l’estat d’ànim, l’entorn, el temps o la companyia, ens podem comportar d’una o altra manera, mostrant múltiples cares que adaptem segons el guió que preveiem.

Aquest fet és essencial per a les històries. Les farà més suculentes amb personatges complexos que evolucionen i es transformen mentre la trama avança.

Els exemples clàssics són els herois dels còmics o de certs mangues. Em ve al cap en Superman i la seva altra identitat com a periodista, Clark Kent. O la Wonder Woman, que té diferents ocupacions sota el nom de Diana Prince.

Però també ho podem acostar a un terreny més proper. Un carnisser que a la parada del mercat ven els seus productes, però fora d’allà és el més animalista de la contrada. Com es relaciona amb els clients quan se’ls troba pel carrer?

Una dona d’aigua reclosa al seu gorg. Quan decideix apropar-se als humans, ho fa amb una aparença i naturalitat ben diferent de les que té al seu habitat quotidià.

O el veí de l’escala, que a la reunió de la comunitat mostra una cara, dins de casa una altra, a la feina encara una més...

I què dir dels companys de feina, dels amics, de la família...

Canvis.

Sovint no ens n’adonem d’aquests canvis, subtils o enormes, però qui més qui menys els té.
Tu canvies? Jo sí.

I, malgrat tot, les múltiples cares es difuminen quan ens aturem, ens relaxem i gaudim d’allò que ens agrada. Així que para i llegeix. Tens entrades i relats per passar una bona estona, ser tu mateix o posar-te a la pell de qualsevol personatge i formar part de les històries que he anat teixint per a tu.