Preeclipsi.

Quan el sol es pon sense ser-ne l’hora. I de seguida el tornes a tenir.

Preparatius.

El 12 d’agost el sol serà tapat completament per la lluna i la foscor arribarà abans de la posta.
Uns segons més tard o, si tens sort, un minut i escaig, la llum tornarà a il·luminar la terra com si no hagués passat res.

Si vols veure aquest espectacle, ja estaràs preparat. Ulleres homologades i un lloc amb l’horitzó net i sense obstacles, perquè l’eclipsi serà vora la posta real i el sol estarà molt baix.

Jo no em podré desplaçar cap a cap indret de totalitat, però cercaré un espai obert, amb horitzó clar, i les ulleres a punt. Diuen que un noranta-nou per cent de parcialitat és un zero per cent de totalitat, tot i que el sol quedi pràcticament del tot tapat, només semblarà que el cel s’enteranyina. De totes maneres, això no em treu les ganes d'observació.

Mitologia.

La humanitat sempre ha mirat els eclipsis amb por i fascinació alhora. Abans de la ciència, el cel era un escenari per on es passejaven déus, monstres i amors impossibles:

• A l’antiga Xina, un drac devorava el sol i el feia desaparèixer. La humanitat feia soroll per espantar-lo i aconseguir que l’escopís.

• Al Japó, el sol i la lluna s’estimaven, però no podien estar junts. L’univers va crear els eclipsis per la retrobada fugaç.

• A l’Índia, el dimoni Rahu, decapitat però immortal, perseguia el sol i la lluna. En empassar-se’ls, al no tenir cos, la desaparició era momentània.

• A Egipte, la serp del caos Apep atacava la barca solar de Ra, el déu del Sol. En moments d’eclipsi la serp guanyava. Els sacerdots, amb els seus rituals, ajudaven a Ra per vèncer.

• Els Vikings parlaven de dos llops, Sköll i Hati, que perseguien els astres. Quan Sköll atrapava el sol arribava l’eclipsi.

• Els Inques creien que, durant un eclipsi, el Déu Inti estava enfadat. Per poder calmar-lo es feien desdejunis i sacrificis.

Ciència.

Després de segles d’històries amb pors i interpretacions, la ciència va començar a il·luminar el misteri. Al segle V a.C., a l’antiga Grècia, Anaxàgores va descriure el fenomen amb mecànica celeste. La lluna bloquejava la llum del sol. Va ser la primera explicació científica referent als eclipsis. No es tracta de màgia ni indica mals presagis. Només és un fenomen natural, perfectament previsible, que podem observar amb seguretat si fem servir les ulleres adequades.

Contribueix.

Així que només cal esperar la seva arribada i gaudir-lo, ja sigui en directe o per televisió o xarxes. I si ens inspira per escriure relats místics, apocalíptics o amorosos, benvingut sigui.

A l’entrada Astres ocults ja introduïa aquest tema, i hi tens un text d’inspiració espacial que pot servir de punt de partida. 

Si finalment el veus, comparteix sensacions i, si vols, imatges, que publicaré a la propera entrada.

Quan el sol s’apagui, aprofitem-ho per encendre històries.