Dilema creatiu.

Un relat dins d’un límit. 

Quan les paraules no hi caben.

Repte.

Fa un temps vaig escriure un relat breu on descrivia com o amb què omplir un full en blanc. 

Una història que no podia ocupar més d’unes 20 línies, 250 paraules o 1500 caràcters. El que més t’agradi comptar. Tot i que si ho fas digitalment tot això es conta de forma automàtica.

Aquest és el punt de partida, la sensació d’estar davant d’un full en blanc i haver de decidir que hi cabrà i què no.

Et presento el resultat que en vaig treure de jugar amb aquesta tensió: 

El poder del full en blanc:

Que difícil començar a omplir un full en blanc. Què escriure quan tan sols et demanen unes poques ratlles de no res. És una gran responsabilitat escollir les paraules justes i mesurades per poder dir el que vols sense que hi hagi dobles lectures les quals no pots matisar pel fet de tenir aquest breu espai. 

Podríem parlar de coses molt profundes però que quedarien a l’aire pel fet de no concretar sobre la importància del que s’intenta expressar. 

Podríem parlar de coses superficials encabint-ne moltes en poques línies però ompliríem de palla el que podria ésser un bon resum d’idees fora del comú. 

Així doncs, quin gran dilema haver de triar el que us vull explicar, tinc el cap ple de fets, d’idees, d’utopies que em són impossibles d’encabir aquí per tal de que vosaltres ho pugueu llegir, rumiar i gaudir. 

Què més dir-vos si aquesta introducció ja se m’ha menjat la meitat de l’espai que podia utilitzar, com més m’intento justificar menys podré explicar i més coses se’m quedaran dins del sarró dels pensaments reclosos, esporuguits de sortir per no saber quina rebuda tindran en aquest món real, ple d’enveges, traïcions, corrupcions, on cadascú només es mira el seu propi melic i no és capaç d’ajudar als qui té al seu voltant per por que se l’enduguin amb ell dins del forat dels seus problemes i preocupacions.

Crida creativa.

Vull convidar-te a explorar i veure com l’escriptura es transforma quan el temps, l’espai o la mesura ens obliguen a ser més precisos. 

T’obro la porta a la teva participació i et proposo que juguis amb les mateixes condicions.

Escriu el teu relat dins d’un límit i comparteix-lo: la pàgina buida espera la teva veu.

Ves a Participa