Regalar paraules.

Costumisme o consumisme. Escriure per a tu o per algú.

Per aquestes dates, sempre reapareix el següent debat, tradició o consum. Vols seguir els rituals familiars o omplir la casa de regals. Potser, sense ser-ne conscients, acabem fent una mica de tot.

Costumisme:

Fer cagar el tió perquè en surtin les postres dels àpats que vindran, alguna llaminadura pels més petits i la clàssica roba interior vermella pels una mica més grans.

Preparar el caldo i la carn d’olla, els canelons de l’endemà i encadenar dinars familiars dins el dia de Reis.

Fer innocentades el dia 28 i enganxar llufes a l’esquena dels vianants despistats, s’ho mereixin o no.

Consumisme:

I després veiem l’altre cara de la moneda. Un tió que caga regals sense parar, el Pare Noel que en deixa uns quants més i els Reis que acaben rematant la feina. Tot això per mantenir les petites feres de casa entretingudes fins al proper any.

I no ens descuidem dels àpats. Menjar fins a fer-nos rodolar. A la taula no hi pot faltar res, tot hi ha de ser en excés.

Equilibri:

I entre tot aquest enrenou, torno a l’escriptura.

La qüestió que et plantejo és la següent, escrius per a tu o t’agrada que et llegeixin? Regales paraules o les consumeixes? Potser, com amb les Festes, tot és una qüestió d’equilibri.

Jo, d’entrada, escric per a mi. Però sempre hi ha aquell cuquet que em diu que ho comparteixi. Algunes coses es queden a dins i d’altres volen sortir i trobar algú que les llegeixi. Potser d’aquí neix aquest espai compartit, AlternativA escrita.

Repte:

Així que et proposo un repte per compartir plegats.

Limitem l’espai a una postal de Nadal DIN A6. Escriu un microrelat que càpiga en aquestes dimensions, unes 20 línies i entre 6 i 8 paraules per línia.

No cal que la temàtica sigui nadalenca. Només cal una idea, una història, una reflexió per compartir.

Som-hi!

Ves a Participa

Mostra:

Et deixo la meva experiència, una de Nadal i una reflexiva:

Canvi d’aires

El tió estava neguitós. Veia que s’acostava el dia de cagar a cops de bastó. D’acord que l’alimentaven a base de bé abans de tustar-lo, però ell continuava pensant que no valia la pena.

Així que va decidir emigrar cap a un país nòrdic, convençut que allà el tractarien millor.

Però, ai l’as! En arribar-hi va descobrir que allí no els apallissaven, sinó que els cremaven.

Llavors va entendre que, a vegades, fugir no és la solució, només un canvi de foc.

Dilema d’espai

Hi ha un dubte universal que ningú no és capaç de resoldre.

Quantes paraules es poden encabir en una postal de Nadal? Parlo d’una mida estàndard, no XXL. Posem una mida de full DIN A6.

Ara mateix ho estic comprovant i puc dir-vos del cert que, les paraules que esteu llegint, són les que hi caben exactament.

Això sí, fent la lletra habitual. Ni més gran ni més petita, ni més atapeïda ni més espaiada, com si escrivís una redacció a mà per un curs d’escriptura.

Ara que començo a agafar una bona cadència se m’ha acabat l’espai.

P.D.: He hagut d’acabar a la part del darrere.

N’han estat les justes. Sempre les justes. Ni una més.