Natura inspiradora.

Terra, aigua, plantes i animals. Els espais naturals com a font imaginativa. 

Indrets que parlen.

Hi ha algun indret que t’inspiri a l’hora d’escriure? Jo en tinc uns quants en el poble on he viscut sempre.

La majoria d’aquests tenen en comú la natura. Llocs per on corre l’aigua, on hi ha un arbre peculiar, una roca amb la forma adient per seure-hi, animals fugissers. Racons que semblen sorgits d'una llegenda.

Si hi afegeixes corriols tancats on la llum hi és inexistent, boscos espessos i ombrívols, roques immenses foradant-se per donar lloc a vaumes i coves. Tots els ginys que ens puguem imaginar i la natura ens vulgui regalar.

Entre realitat i llegenda.

En aquests espais, la frontera entre realitat i llegenda es difumina.

Noms evocadors de paratges com Les pedres del Coix, el coll d'en Tripeta, Cal Peu Roig, La Riereta, que desperten la imaginació.

Follets, dones d’aigua, nans, fades i un llarg llistat mitològic arrelat a la cultura popular que hi és present i hi pot aparèixer.

El gorg màgic.

Un dels primers escrits llargs que vaig confeccionar se centra en un d’aquests paratges. El Salt del Prat i el Gorg del Bac.

La confluència d’un salt d’aigua que crea un gorg fosc i profund dóna vida a un ésser imaginari, —o potser no tant? 

Murmuri ancestral.

Així ja ho veus, en aquests paratges la natura no és només paisatge. Esdevé memòria, mite, companya silenciosa.

Els corriols amaguen relats, els gorgs portals cap a mons imaginaris.

Si la natura és tot això, l’escriure potser no és altra cosa que escoltar aquesta veu antiga de la terra i traduir-la en paraules. 

I tu, quina veu antiga de la natura escoltes?