Dites vives.

La monotonia de les accions. La inèrcia de les paraules.

Subconscient.

Segur que més d’una vegada has hagut de desfer el camí fet per comprovar que has apagat un llum de casa, has tancat el cotxe o qualsevol altra acció que fas amb tanta inèrcia que no ets capaç de recordar si l’has feta o no.
Hi ha una frase feta que m’agrada molt que fa així "Qui no te cap ha de tenir cames". Quina raó que té la saviesa popular.

Repetició.

Un altre clàssic és no ser conscient del recorregut que fas per anar a la feina, a fer el primer cafè del dia o en qualsevol trajecte habitual que fas de forma tan rutinària que et dissols dins del teu pensament sense parar la més mínima atenció en el camí fins a arribar a la destinació prevista.

El coneixement popular et diria que "Estàs a la lluna de València". Físicament hi ets, però mentalment ves a saber.

Unió.

Potser la monotonia lligada a la saturació mental ens porta a l’automatisme i la inèrcia. Fer les coses de memòria ens permet desconnectar i centrar-nos mentalment en altres temes, deixant fluir idees sense ser del tot conscients del que estem fent, ni del pas del temps.

Expressions.

Amb aquesta introducció vull parlar de les frases fetes o dites populars que tan sovint ens apareixen de forma natural, com si fossin un automatisme cultural. T’has parat a pensar en el seu significat?

N’hi ha de clàssiques que tothom coneix com el "De mica en mica s’omple la pica".

D’altres tenen un origen més literari en el text però amb un significat més general com l’"A poc a poc i bona lletra".

Algunes són clarament motivadores com el "Qui no s’arrisca no pisca".

I podria seguir així durant línies i línies.

Projecte.

Però quan he fet algun curs d’escriptura, una de les coses que et diuen és que cal evitar l’ús de frases fetes, sobretot si les diu el narrador. A mi m’ha cridat l’atenció la idea d’escriure un conte on un personatge només parli amb aquestes frases, o que la major part del seu vocabulari sigui d’aquest estil.

Per exemple, en comptes de dir "Fes això amb cura perquè quedi bé", que digui "A poc a poc i bona lletra, que diuen". I que cada vegada que n’apliqui una, l’acabi amb aquesta falca.

"Ostres, que cansat que estic. Avui dormiré com un tronc, que diuen".

"Ets més feliç que un tornavís, que diuen".

I així, en cadascuna de les seves intervencions, desenvolupar-ho d’aquesta manera.

Què et sembla la idea? A mesura que la vagi treballant, la compartiré i anirem veient com avança amb el temps.

Llista.

Per altra banda, tens alguna frase feta o dita popular preferida? La comparteixes i en comentem el significat que cadascú li troba? Més literal, amb doble sentit, d’aquelles que diem sense ser-ne conscients, ...

Faig una llista de les meves preferides o les que dic més sovint:

• Qui no té cap ha de tenir cames.

• Qui dia passa any empeny.

• Acabar com el rosari de l’Aurora.

• Ser tot orelles.

• Fer-se el suec.

• No ser-hi tot.

I com més hi penso, veig que en tinc el cap ben ple, però no pas de pardals. Així que no en vull fer un gra massa, ja que podria fer una llista més llarga que un dia sense pa.

No t’inflaré més el cap i et cedeixo el torn. Ara et toca a tu, segueixes el joc?