Plans inspiradors.

Tres opcions. Una història és capaç d’unir-les. 

Aturada.

Per fi ha arribat la primera parada de l’any. Després de Reis no hi ha aturador fins a Setmana Santa, però ja la tenim aquí, gairebé sense adonar-nos-en. Com cada any, em trobo amb el dilema de què fer. Hi ha tres opcions clàssiques.

Plans.

Alguns es quedaran a casa sense cap pla especial. Sempre hi ha feina pendent, però es tracta de descansar. Sofà i turisme de proximitat.
Aquest plantejament és seductor, visita a algun museu, passejar per carrers, places i parcs que encara no conec.

D’altres aprofitaran els últims dies de neu o, si més no, faran una escapada a la muntanya. A mi, el cuquet m’hi empeny, la muntanya sempre t’acull, t’obre nous corriols per explorar i t’ofereix els seus racons més majestuosos.

I el tercer pla seria començar la campanya de platja, ja sigui amb bany d’aigua o de sol. Si fa bo, pot ser interessant treure el cap al mar, no pas per banyar-me, sinó per passejar i gaudir amb el so de les onades que et transporta a mons llunyans amb el seu ritme hipnòtic.

Inspiració.

I si puc triar entre aquests tres plans, per què no fer-ho des del punt de vista d’escriptura? Tots tres són suggeridors per crear històries. Si em quedo a casa faig volar la imaginació entre objectes quotidians. Amb una escapada a muntanya, l’aigua, els corriols i la vegetació encenen la màgia. La platja, en canvi, em trasllada a aventures, vaixells, pirates, naufragis, mons perduts i éssers mitològics.

Proposta. 

Si t’haig de ser sincer, no sé quin pla prefereixo i molt menys amb quina inspiració em quedo. En la varietat un hi troba el gust, i l’important és explorar tant l’espai com la ment. D’aquí poden sorgir coses molt potents.

Et proposo fer-ne un tastet. Deu línies de costumisme, deu de muntanya i deu de platja. I després, ja decidirem si ho unim o ho deixem per separat.

Jo et comparteixo el meu resultat, unes deu línies de cada, directament entrellaçades per presentar el dilema.

Diumenge de desconnexió.

Avui toca remuntar una riera fins al gorg que la nodreix. Això acabarà amb un bany gèlid en una bassa fosca d’un bosc obac. La caminada pel corriol no dura més de quaranta minuts, però si vull fer la remuntada per la llera del curs d’aigua hi invertiré ben bé tres hores. La recompensa final, però, paga la pena.

Mentre avanço, mullant-me els peus en el corrent i saltant de roca a roca per evitar-ho, em deixo encantar pel refilar dels ocells i el murmuri del vent que acaricia els arbres i fa sentir el fregadís de les fulles.

Quan arribo al gorg, deixo la motxilla, em trec la roba i, tot i la temptació de saltar-hi despullat, decideixo llançar-me a l’aigua amb banyador. M’hi capbusso i la foscor gelada m’embolcalla.

De cop noto que l’aigua s’escalfa. Amb mans i peus m’impulso cap a la superfície. Quan en trec el cap, la sorpresa m’envaeix, ja no estic dins la tranquil·litat aïllada del bosc, sinó fent una remullada en una platja força concorreguda per l’època de l’any en què ens trobem. L’aigua, sorprenentment, té bona temperatura i estic lluny de la sorra. Torno nedant, encara desconcertat, buscant la meva tovallola, la roba i una explicació de com he vingut a parar fins aquí.

Surto trepitjant la sorra fina i seca i, per sort, descobreixo la meva característica tovallola a primera línia. Encara moll, m’hi estiro boca terrosa per evitar que el sol em molesti i tanco els ulls per endreçar pensaments per uns instants. Quan els torno a obrir, tot és fosc. El murmuri de les ones s’ha esvaït i no se sent ni una sola veu. M’incorporo, intentant reconstruir què està passant.

Fent memòria, me n’adono que m’he quedat adormit mirant una publicació sobre plans de Setmana Santa. Muntanya i gorg, platja i sol o quedar-te i recarregar energia. Somric, estirat al llit, i veig que hauré de decidir quin pla em convenç més per passar aquests quatre dies festius. Platja, muntanya o casa. Però opto per la solució fàcil, no decidir. Quatre dies de festa, un per cada lloc i un per descansar.

Serà perfecte!

Som-hi.

T’hi animes? Pots triar un dels tres plans o atrevir-te amb tots alhora.

Ves a Participa