Noms viscuts.

Pseudònims i sobrenoms.

Fils que connecten, lletres que enganxen.

Introducció.

Ets d’aquells que coneixen per més d’un nom o tothom et coneix pel nom de pila?
Molts escriptors han fet servir pseudònims, els motius són ben diversos. Alguns dels més coneguts, entre molts d’altres, són:

• Caterina Albert, sota el nom de Víctor Català, per evitar la discriminació femenina.

• Eric Arthur Blair, sota el nom de George Orwell, per poder escriure crítica social amb més llibertat.

• Howard Allen O’brien, que es va donar a conèixer com a Anne Rice. I que en alguns casos va publicar sota el nom de A. N. Roquelaure o Anne Rampling per separar l’obra principal dels gèneres més experimentals.

• Joan Oliver, sota el nom de Pere Quart, per tenir llibertat satírica durant la guerra i l’exili.

• Joanne Rowling, sota el nom de Robert Galbraith, per comprovar si la seva obra funcionava sense l’etiqueta «Rowling».

• Samuel Clemens, sota el nom de Mark Twain, per crear una identitat literària pròpia.

Ja sigui per necessitat, per separar estils o per protegir-se, els noms alternatius han acompanyat molts autors en el temps i han ajudat a donar forma als seus universos narratius.

En el meu cas, m’han batejat diverses vegades i el nom ha anat canviant segons la temporada. Si algun dia publico res, segurament faré servir el nom utilitzat al blog, però abans t’explico la meva relació amb aquest tema.

Familiar.

Al poble, per la gent gran que hi ha viscut tota la vida, la meva família ha estat la de "Telèfonos". Ara no sé si és tan habitual, però abans a molta gent se la coneixia pel nom de la casa d’on venia, per l’ofici familiar o per alguna anècdota que havia quedat gravada.

Com més voltes hi dono més sobrenoms em venen al cap:

• En Pepet de Can Roca.

• En Miquel de Can Nissus, que era el bar del poble.

• En Matacoches, l’avi d’una companya d’escola (A saber d’on li venia!).

• En Dani de Cal Ferrer, per l’ofici de casa.

I podria seguir amb un llarg etcètera, però ho deixaré aquí.

En el meu cas, per què érem els de "Telèfonos"? Doncs molt senzill, la meva àvia, a part de ser modista, també era la telefonista del poble. La meva mare i les seves germanes donaven un cop de mà amb les connexions telefòniques, que consistien en unir cables perquè la comunicació fos correcta i la gent pogués parlar. 
D’aquí va néixer el primer sobrenom: En Jordi de Telèfonos.

Infantesa.

El següent sobrenom em va arribar de petit. Primer va ser Borinot, que es va escurçar a Bori. No recordo qui va ser-ne l’artífex, però probablement un dels meus cosins. De petit era molt pesat i m’enganxava a tothom que passava, d’aquestes persecucions i marcatges constants, de ser tan paparra, en va sorgir la denominació.

Universitat.

Ja de més gran, i tenint un nom tan comú, a la universitat ens van acabar diferenciant per part del cognom. Així doncs, jo era en Suri.

Retorn.

D’un sol nom en van derivar tres, però ara pràcticament he tornat a l’inicial en tots els àmbits.

Conclusió.

Noms llargs que s’escurcen, noms complicats que la gent diu de mil maneres sense ensopegar-lo o sobrenoms que neixen derivats d’algun comportament, de la feina o d’una casa.

Tu també t’has trobat en que t’han rebatejat d’alguna manera?