Bases literàries.

Escollir un certamen. Ajustar-te a les normes. 

Un cop passat Sant Jordi i la bogeria de lletres i flors que l’acompanya, vull parlar del món del premi literari.
Em venen al cap els jocs florals organitzats a l’escola. Crec que en algun lloc encara dec tenir algun dels reculls dels textos guanyadors. Si ho trobo i n’hi ha algun de propi, el compartiré per veure l’escriptura d’un nen i l’evolució cap a l’adult.

Participar.

Si fas una cerca a Internet, veuràs que hi ha gran varietat de certàmens literaris arreu del país, repartits durant tot l’any i amb bases diverses.
N’hi ha que et demanen un microrelat i d’altres que s’allarguen fins a la novel·la.
D’altres de temàtica lliure o bé de gènere concret.
També amb peculiaritats com ara utilitzar certes paraules o escenes concretes.

En llegir les bases, ja vas intuint cap a on se’n va la teva ment. La imaginació arrenca el vol i vas dibuixant una història digna del jurat i dels lectors.

Potser el fet de concretar la llargada no t’activa, però et sembla massa poc per explicar tot el que se t’acut, o massa extens i no et veus capaç d’omplir-ho.

La temàtica lliure pot fer sorgir múltiples idees i no acabes de decidir-te cap a quin rumb avançar. Vas rumiant: «Si tiro per aquí potser serà més interessant», «fer això altre quedarà millor en aquest context». I els dubtes et van omplint, fins que descartes camins de forma definitiva. Finalment, t’aboques de ple en l’elaboració del que t’ha despertat el petit text d’unes normes aleatòries.

Precedents.

En entrades anteriors ja t’he presentat alguns textos creats per a certàmens variats.
Per exemple, a l’entrada Endavant i endarrere, hi havia el microrelat Parar el Temps que s'adequava a les següents bases:

• El microconte no pot sobrepassar les 15 línies; la lletra ha de ser Times New Roman mida 12. Important: no es tindran en compte els treballs que sobrepassin aquest límit ni tampoc els manuscrits.

• La temàtica és lliure.

• Els treballs han de ser escrits en llengua catalana.

Aquesta va ser la meva primera experiència. No sabia què esperar-ne i ho vaig fer per veure si en seria capaç. I et donaven l’oportunitat de pujar a l’escenari i llegir el text, cosa que vaig aprofitar.

Dos anys més tard van modificar les bases reduint l’espai a deu ratlles i vaig presentar un conte titulat RV, inèdit de moment.
A l’inici era massa llarg, vaig passar les estisores a consciència fins a ajustar-m’hi. Un exercici complicat i extenuant, perquè creus que tot el que hi poses és necessari. Vas passant el sedàs i veient que potser escrius massa detalls per l’espai, has de deixar fer al lector i la seva intuïció.
Això m’és extremadament complicat perquè ho vull explicar tot i massa.

També vaig optar als premis núvol de 2013 i 2022.
T’he presentat el del 2013 a l’entrada Astres ocults. Les bases no les recordo, però devien ésser similars a les de 2025:

• El premi és obert a tothom. Els autors hi poden participar amb un únic conte escrit en català.

• Els contes han de tenir una extensió màxima de 3600 caràcters amb espais...

En aquest cas em sentia molt motivat, però un cop presentat l’escrit no m’acabava d’agradar i vaig refer-lo. El definitiu és el que has pogut llegir al blog.

El de 2022 va sortir d’una sèrie de tres relats curts, foscos i tensos, que vam fer amb un company. Ell em plantejava situacions i jo les plasmava al paper. Una experiència de comunitat molt recomanable per fer amb amics o família com a joc de sobretaula.

Actualitat.

I aquest Sant Jordi he presentat un text a un certamen d’una botiga de queviures selectes de Sabadell, el Malapell. Dinamitzen la plaça on tenen l’establiment durant la diada, tot fomentant l’escriptura creativa en català.
Em fa molta il·lusió presentar-te’l i dir que va rebre la menció del jurat com a un dels escollits com a premiats.
Les bases eren:

• La temàtica serà lliure, tot i que es valorarà la inclusió d’alguna o totes les paraules clau que suggerim: carquinyoli, petador, garnatxa, “mala pell”.

• Les obres hauran d’estar escrites en català.

• Els relats no podran excedir les 1.000 paraules.

Vaig tenir clara l’escena que volia narrar per encabir-hi totes quatre paraules. Per posar-hi originalitat, vaig fer servir un punt de vista poc utilitzat. Potser he llegit un parell de llibres escrits així i no en la seva totalitat.
El resultat el pots llegir en aquest enllaç:

Crònica d’un entès de fireta.

Tria.

Hi ha vegades que trobes certàmens de manera casual, d’altres te’ls fan arribar o fins i tot els busques de forma conscient.
Veient les teves característiques d’escriptura, n’hi haurà que s’adaptaran més a tu i d’altres que, de moment, et semblaran inabastables.
També és una manera de plantejar-te reptes, t’acabis presentant o no. Així que t’animo a provar-ho.

Comparteix.

I la pregunta inevitable. Ja ho has fet o encara no t’has atrevit? Alguna experiència que t’hagi marcat? Aprenentatges, sorpreses? No cal guanyar perquè valgui la pena!
M’agradarà llegir-te als comentaris.

T’ho recomano molt. Participa en concursos i, si vols, també al blog.
Jo ho continuaré fent i potser més endavant m’atreveixo amb els jocs florals de l’AlternativA.
Qui sap!