Paraules vistes.

Més visual o més racional. Paraules que es veuen i imatges que es llegeixen.

Quin és el primer impuls que fa que et fixis en un llibre? La portada, el títol, l’autor, la ressenya, el gruix, el format... Hi ha infinitat de petits detalls que et fan decantar per un volum o un altre.
Tots tenim un ritual, conscient o subconscient, quan ens plantem davant d’un prestatge ple de llibres.

La portada.

És el primer impacte que reps, allò que t’arriba als sentits. Una bona il·lustració que sigui suggeridora, una tria de colors encertada i que lliguin entre ells o una tipografia llegible i no enrevessada, fan que un llibre destaqui entre tots els altres. Si tot plegat està ben conjuntat, és més probable que el tinguis entre les mans, el toquis i el fullegis.
És l’entrada visual que et transporta abans d’introduir-te al text. Això sí, per molt atractiva que pugui ser, la portada no ho és tot.

El títol.

Aquestes quatre paraules que et transporten a una història imaginada. És l’inici del viatge, tot i que després el seu contingut no tingui res a veure amb allò que tenies en ment. Hi ha títols que t’aturen i t’obliguen a agafar el llibre, d’altres, en canvi, passen desapercebuts sense despertar-te aquest impuls.

La ressenya.

Un cop vista la portada i llegit el títol, gires el llibre i llegeixes la breu ressenya, o potser la trobes a la mateixa portada, segons l’editorial. Si no coneixes l’autora, aquest petit text pot ser la diferència entre que el llibre t’acompanyi cap a casa o torni al seu lloc a la taula d’exposició.
N’hi ha de diferents tipus:

• Les editorials amb un breu resum introductori tan del text com de la persona que hi ha al darrere.

• Les notes de premsa que lloen el producte.

• Els collarets que acompanyen els llibres guardonats o amb gran èxit indicant-ne el nombre d’edicions o altres paràmetres rellevants.

L’autor/a.

Aquí podem veure-hi diverses vies. Pot tractar-se d’algú conegut i consolidat, o que vingui d’altres àmbits però que t’és present. Si el nom ja et sona, és més fàcil que el llibre salti de la lleixa a les teves mans.
També hi ha les recomanacions, que poden guiar-te.
I, finalment, un descobriment pur, el que no coneixes de res i que t’atrau per portada i títol, tot i que pots fer una petita cerca a les xarxes socials per tenir una idea de a qui llegiràs.

El format.

Hi ha llibres de transport, tren o avió, llibres de platja o de piscina i llibres de casa. La diferència rau en la comoditat, si el pots dur a la mà, si cap a la bossa o si és millor deixar-lo a la taula del menjador. Aquí hi entra la mida de la lletra, la grandària de la pàgina, la consistència de les tapes, tot allò que farà que el llibre sigui més de butxaca o més de sobretaula.
I després hi ha les edicions especials amb vores acolorides o detalls vistosos. Són maques però res millor que una primera edició. Digue’m nostàlgic!

La recomanació.

Quan algú et parla d’un llibre que ja ha llegit, te’n fa cinc cèntims i ja hi estàs mig atrapat. Aquesta confiança que hi ha entre lectors. Llavors poden passar dues coses, o corres a la llibreria o li demanes que et faci un préstec la propera vegada que us veieu.

Personal.

En el meu cas, en cadascun dels punts, hi tinc una mirada pròpia:

• La portada no és el que em fa triar un llibre, però si en trobo dues versions, em quedaré amb la més atractiva.

• El títol sí que m’atrau molt més. El llegeixo i ja començo a viatjar.

• La ressenya és el que realment decidirà si el llibre m’acompanya o no. Si la ressenya s’ajusta a allò que m’havia imaginat o si el tema entra dins dels meus paràmetres de lector, perfecte. El llibre vindrà amb mi. Si no, tornarà al seu lloc.

Pel que fa a autors, n’hi ha que busco i d’altres que descobreixo. Sense deixar de banda els recomanats, amb un pes especial.

Un cop el llibre entra a casa, decideixo com el llegiré. Alguns demanen calma i els reservo per a la tranquil·litat de la llar. D’altres són ideals, per lleugeresa i mida, per portar-los a tot arreu. Per fer més amena l’espera d’un avió o un trajecte de tren que sembla no acabar mai.

Els dos últims que han arribat són de format viatge, reculls de contes en edició de butxaca o tapa tova, molt pràctics per dur-los amunt i avall.
L’un, per l’autor, que vaig recopilant amb els anys. Cinc cordes, de Manuel de Pedrolo. L’altre, per títol i ressenya. Autòctones; deu contes bestials, amb cinc autores d’arreu del territori que comparteixen edició.

I tu?

Tens alguna predilecció a l’hora de triar lectura? Et fixes en colors i il·lustracions o ets més de títol i ressenya? Busques un gènere concret o una autora en particular?
Comparteix les teves últimes adquisicions i què t’ha fet endur-te-les cap a casa.
M’agradarà veure si coincidim en formes d’escollir.

Al cap i a la fi, cada lector té el seu propi mapa per arribar a un llibre. I el teu, quin és?