El despertar del jardí.

Històries que arrelen. Plantes que parlen.

Record.

A l’entrada preferències de lectura et parlava de les diferències entre llibres nous i llibres que ja tenen un temps. Arran d’això et volia recomanar un llibre, i vaig fer-ho d’un que encara tenia a la llista de pendents. Doncs bé, passat un temps, concretament tres mesos i catorze entrades, avui puc tornar a fer la recomanació, aquest cop amb el llibre llegit.

Ressenya.

El jardí adormit de la Carla Gracia.

És una novel·la on la protagonista, desorientada per diverses circumstàncies vitals, decideix fer un cop de timó i canviar el seu rumb. Deixa una feina d’oficina, una parella que la traeix i fins i tot el país, per trobar-se de nou amb la terra i tornar a treballar amb les mans en allò que sempre li ha agradat.

La nova feina consisteix a fer reviure un jardí aparentment inert, un espai que reflexa, segurament, el seu propi estat emocional actual. A mesura que avança en aquesta tasca, sortiran a la llum secrets antics que aniran desgranant-se i que permetran entendre la història del jardí adormit, de la Casa de l’Oblit i de totes les vides que hi estan lligades o ho han estat en algun moment.

Un dels grans encerts del llibre és la presència de les plantes en cada capítol. El significat de cadascuna està perfectament travat amb el que es narra a les pàgines següents.

Treure de l’oblit plantes i persones que s’ hi han refugiat per poder tenir veu i expressar-se. Una al·legoria molt maca sobre deixar anar els fets del passat que no et deixen avançar com voldries. A vegades cal una bona sacsejada per veure les coses des d’un altre punt de vista i poder alliberar-te d’un pes que no et deixava créixer. No es tracta d’oblidar, sinó de recordar sense prendre mal.

És un llibre molt recomanable per endinsar-te en el món natural, espiritual i remeier de les plantes, i alhora per posar en valor aquestes espècies i les persones, gairebé sempre dones, que les han sabut cuidar i utilitzar.

Projecte.

Després d’acabar-lo i gaudir-lo d’allò més, m’han tornat les reminiscències de la botànica que duc dins meu. Per això he decidit obrir una pàgina d’Herbari literari, on aniré penjant fotos de les plantes que apareixen al llibre i de les que vagi trobant en les meves passejades. Ja siguin rurals, trescant corriols i senders, o més urbanes, admirant parcs i jardins. La deixaré ancorada a la portada del blog perquè en puguis seguir l’evolució.

Comunitat.

Si vols aportar imatges pròpies, seran benvingudes. Només cal que indiquis el lloc aproximat on l’has trobada i, si vols, una petita descripció pròpia de com és o per a què l’has utilitzada. Potser tens un jardí adormit esperant que el despertis.